Blogia
Panfleto LAETUS

SI PARLO DE LA MORT |Miquel Martí i Pol|

SI PARLO DE LA MORT |Miquel Martí i Pol|

Si parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda;
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d’un cop per sempre el plet, que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l’elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

4 comentarios

Mininim86 -

Pienso que hablan de la muerte mientras dan vueltas a la palabra. Sólo hablan de la muerte los vivos y no mudos.

Amkiel -

[carmenneke] Más bien mórbido.

[Edda] Es más fácil porque nadie espera presenciar su propia muerte.

Edda -

Se habla de la muerte con tanta naturalidad, tal vez, porque es más fácil asumir la própia muerte que la de los demás.

carmenneke -

Por muy natural y cercana que se sienta a la muerte, el hablar de ella no deja de tener su punto morboso.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres