Blogia
Panfleto LAETUS

Potemkin |Walter Benjamin| [fragment]

Potemkin |Walter Benjamin| [fragment]

Es conta que Potemkin patia depressions greus que es repetien de forma més o menys regular, durant les quals ningú se li podia apropar i estava severíssimament prohibit l’accés a la seva cambra. A la cort no s’esmentava aquest patiment; era especialment sabut que qualsevol al·lusió que se’n fes comportava el desfavor de l’emperadriu Caterina. Una d’aquestes depressions del canceller va perllongar-se de manera extraordinària. Ocasionava ja inconvenients seriosos; als registres s’acumulaven expedients impossibles d’enllestir sense la signatura de Potemkin i que la tsarina volia veure despatxats. Els funcionaris d’alt nivell estaven perplexos En aquell moment va aparèixer per casualitat el petit i insignificant Schuwalkin a les antesales del palau del canceller, on s’aplegaven els consellers d’Estat entre les queixes i els laments de costum. «Què hi ha, excel·lències? ¿En què puc servir les vostres excel·lències?», es va apressar a oferir-se Schuwalkin. Li van explicar el cas, tot lamentant no poder fer cap ús dels seus serveis. «Si no és més que això, senyors meus», va contestar Schuwalkin, «confiïn-me els expedients. Els ho prego.» Els consellers d’Estat, que no hi tenien res a perdre, es van deixar convèncer, i Schuwalkin va emprendre el camí cap al dormitori de Potemkin, amb el lligall d’expedients sota el braç, a través de galeries i passadissos. Sense trucar, fins i tot sense aturar-se, va prémer la maneta de la porta. La cambra no era tancada amb clau. Dins la penombra es trobava Potemkin assegut al llit, abillat amb una bata desgastada i mossegant-se les ungles. Schuwalkin va avançar cap a l’escriptori, va sucar la ploma i sense dir ni un mot la va ficar a la mà de Potemkin, tot estenent un expedient qualsevol sobre els seus genolls. Potemkin, després de llançar a l’intrús una mirada absent, va executar la signatura com en somnis; després, una altra; i així amb totes. Quan va tenir assegurada la darrera, Schuwalkin va deixar l’estança sense cap cerimònia, tal com havia vingut, amb el dossier sota el braç. Va entrar a l’antesala brandant triomfalment els expedients. Els consellers d’Estat es van llançar cap a ell, i li van arrabassar els papers de les mans. Adelerats, van inclinar-se sobre ells. Ningú va pronunciar un mot; el grup va quedar petrificat. De nou va acostar-se Schuwalkin, de nou va preguntar apressat pel motiu de la perplexitat dels senyors. Aleshores va entreveure la signatura. Tots i cada un dels expedients estaven signats: Schuwalkin, Schuwalkin...

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres