Blogia
Panfleto LAETUS

LO LLOP |rondalla (recollida per Jacint Verdaguer)|

LO LLOP |rondalla (recollida per Jacint Verdaguer)|

Una vegada era un llop que, a l’aixecar-se de son jaç de fullaraca en lo bosc, féu un esternut i digué:
 
-Avui sí que serà dia de bona ventura.
 
Se posa a caminar, i, en efecte, a les poques passes ja en troba dos marrans que es batien a cops de cap. Ell s’hi acosta i els anuncia que se n’ha de menjar un.
 
-Això prou -ells li responen-; mes, espera un xic. Ara ens estàvem partint un prat i no ens sabíem avenir. Tu, llop, faràs de jutge; posa’t al mig, nosaltres nos en anirem un a cada banda del prat, arrencarem la correguda cap aquí, i tu et menjaràs al qui primer arribe.
 
Tal dit, tal fet, i encara millor, vingueren disparats de cada cantó del prat i, arribaran al mig al mateix temps, li donaren una cotassada que el féu fugir sense esperar la segona.
 
Se’n va vora amunt d’una ribera, troba una truja amb sos porcells i li diu:
 
-Truja: estic dejú encara, i em desdejunaré amb un de tos porcells.
 
-Espera un xic, que l’hem de batejar -diu ella.
 
Se’n van a la vora del riu. Lo llop, curiós, vol veure la cerimònia, quan la truja, amb una morrada, lo rebat a dintre un gorg.
 
Lo llop, aixís que en pot sortir, se’n va amb les orelles baixes ribera amunt, i en una coromina troba una euga que pastura amb son mulat. Ell l’escomet i li diu:
 
-Vinc a menjar-me el teu mulat.
 
-Espera un xic, que tinc una espina en un peu i abans me la trauràs.
 
Lo llop, afalagat per tan bones paraules, va per traure-li l’espina que tenia en una pota de darrera, quan l’euga, amb una cossa, lo tira un tros lluny estabornit.
 
Allavors lo llop, desenganyat de si mateix, exclama:
 
-De ventures prou n’ets atrapades, mes no te n’has sabut aprofitar. Quan has trobat los dos marrans devies començar lo parlament menjant-te’n un; quan has ensopegada la truja, abans de saludar-la devies cruspir-te un porcell, i a l’escometre l’euga ja devies tenir son pollinet coll avall.
 
»Volgueres fer de repartidor d’un prat entre dos marrans, i amb una mica més te migparteixen a tu; volgueres veure com la truja batejava a sos porcells, i tu en sortires batejat; volgueres fer de cirurgià traient l’espina del peu de l’euga, i per poc t’esbadella el cap. I amb tantes i tan bones aventures que t’han passades, te n’hauràs d’anar al llit sense sopar.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

2 comentarios

Amkiel -

Ja ho deia Ambrose Bierce: “Nada nuevo hay bajo el sol, pero cuántas cosas viejas hay que no conocemos.”

elizq -

Vet aqui on es va inspirar el Goytisolo per el seu "lobito bueno".
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres