Blogia
Panfleto LAETUS

Importància de l’escriptor |Josep Maria Espinàs| [fragment]

Importància de l’escriptor |Josep Maria Espinàs| [fragment]

És realment necessari que hi hagi escriptors? Ningú no dubta, avui, que és necessari que hi hagi informàtics, metges, funcionaris, futbolistes o fabricants de cotxes. Però podrien desaparèixer tots els escriptors, i bastants milions de persones es quedarien tan tranquil·les.
 
Si no acceptem aquest fet, no estem preparats per entendre’ns nosaltres mateixos ni per entendre la multitud que constitueixen “els altres”. El que es podria dir, em sembla, és que alguns escriptors són necessaris per a un determinat grup de persones -minúscul, en el total de la humanitat- que han fet “vot de lectura”. Com uns altres raríssims humans han fet vot de castedat. Josep Pla ho deia d’una manera radical: “La literatura no és més que l’entreteniment de quatre gats”, i demanava que valdria més que poséssim una mica d’aigua al vi i que aquest petit món no fos tan pedant i tan fatxenda.
 
Però encara que sigui en un àmbit molt reduït, es manté la tradició de llegir llibres, una tradició relativament moderna, perquè abans només llegien i escrivien els eclesiàstics. Aquesta tradició la van ampliar una mica poquíssimes persones a partir de la invenció de la impremta. Però la tradició més permanent, més sòlida i més universal és la de l’analfabetisme.
 
De tota manera, si algú encara vol llegir, és evident que hi ha d’haver escriptors. Tenint en compte la demografia, és prudent que ens presentem amb l’adequada modèstia. Des d’aquest punt de vista, un escriptor pretensiós fa més el ridícul que un vanitós cantant de pop. Les minories sempre han de procurar no enganyar-se sobre la seva condició de minories.
 
(...)
 
L’àmbit vital de l’escriptor literari és el propi d’una espècie rara, hauria d’estar enormement agraït a la seva sort si és que algú ha decidit llegir-lo. I pot ser que el lector vulgui fins i tot repetir, llegint un altre llibre, i si aquest segon llibre és del mateix autor estem davant d’un prodigi i podem dir que, en efecte, l’escriptor és necessari. Siguem prudents: ho és per a aquella persona, o per a unes quantes.
 
En alguns casos, els lectors interessats poden arribar a ser cinc mil -fins i tot cinc milions, no importa-, però si pensem en els milers de milions de sers humans que en aquest moment ens acompanyen en el planeta, “l’entreteniment de quatre gats”, com qualifica Pla la literatura, és una expressió popular bastant raonable.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

5 comentarios

Amkiel -

[Wara] Cada pistola tiene su dedo para el gatillo, lo cual no aporta nada a la calidad de las pistolas sino sólo a su presunta utilidad. En cuanto a los escritores, si se escribe algo al menos sirve para dejarlo por escrito, que ya es suficiente motivo. Quien se preocupa en contentar a sus lectores siempre fallará porque no hay quien los conozca.

[sfer] Gràcies a tu i benvinguda. L’Espinàs no només em sembla un bon escriptor, sinó també una bona persona. Per això, el plaer de llegir una obra seva és doble.

sfer -

M'encanta la "prudència" de l'Espinàs. Tant de bo tots els escriptors (els necessaris i, fins i tot, els innecessaris) en prenguessin bona nota!! Gràcies per deixar el comentari a Librosfera que m'ha dut a llegir aquest fragment. Trobo que és totalment rellevant, i que complementa a la perfecció el text d'Argüelles. Salutacions!

Wara -

Amkiel, cada libro tiene su lector al igual que cada canal o programa televisivo su audiencia... Si todo escritor se preguntara a sí mismo si realmente merece la pena lo que escribe, sin duda muchos dejarían de hacerlo, y ¡cuántos lectores se perderían...! Yo me siento orgullosa de leer, y a la vez privilegiada. Mucha gente no lee porque sencillamente ignora lo que puede descubrir en un libro, en cualquier libro.

Amkiel -

Si la televisión es cada vez más deplorable, ¿por qué cada vez hay más canales?... La literatura se rige por la calidad y no por la cantidad pues, como he ejemplificado en mi primera frase, pueden no coincidir. El texto de Espinàs es una reivindicación de la humildad del oficio de escribir. Y es así, con obras escritas con humildad, como los lectores podemos sentirnos orgullosos de serlo.

Edda -

Si los lectores realmente somos una minoría ¿por qué cada vez hay más escritores?. Lo que dice Josep Maria Espinàs asusta, si desaparecieran todos los escritores ¿no se notaría? ¿millones de personas seguirían viviendo como si nada hubiera ocurrido?. Y si con ellos desaparecieramos los lectores, que seguro que somos muchos más ¿tampoco?. Lejos de sentirme parte de una minoría, siento que soy de una especie en peligro de extinción, porque si esto que hoy nos cuentas, Amkiel, ocurriese de verdad, si me quitaran la posibidad de leer me quitarían también la posibilidad de soñar y entonces sí acabarían conmigo.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres