Blogia
Panfleto LAETUS

· Chema Madoz 2000-2005 |Tecla Sala| ·

· Chema Madoz 2000-2005 |Tecla Sala| · Es meritorio destacarse con la imagen en un mundo eminentemente visual. Todo ha sido fotografiado, todos los retoques han sido hechos y no queda efecto ni filtro por probar. Nuestros ojos abrumados se mantienen entornados ajenos al asombro. ¿El futuro imaginado (de imagen) es negro? Quisiera imaginar que es blanco y negro, como las fotografías de Chema Madoz, donde cada una, desde su sencilla concepción (sin retoques posteriores), necesita más de mil palabras para ser explicada.
 
Tecla Sala presenta la primera gran exposició de Chema Madoz a Catalunya, un fotògraf amb un dels llenguatges més singulars del panorama artístic internacional.
 
Produïda pel Ministerio de Cultura, amb motiu de la concessió del Premi Nacional de Fotografia de l’any 2000, aquesta exposició inclou una selecció de setanta-cinc obres que abracen el període comprès entre l’any 2000 i el 2005.
 
Les fotografies que s’hi exposen mostren l’evolució dels conceptes i les tècniques que Chema Madoz treballa des dels primers anys vuitanta, i representen -i aquí l’artista es mostra com un descobridor inesgotable- una fascinant col·lecció d’idees.
 
Mitjançant una manipulació intel·ligent i delicada dels objectes, Madoz individualitza i ordena, confronta i ressegueix, tot buscant el contrapunt qu ehi ha entre l’essència de les coses i els seus significats latents. Els objectes, situats en un nou lloc, despullats de l’entorn natural on realitzen la seva funció, emeten altres senyals davant la càmera, i ara, convertits en signes, literalment ens parlen.
 
L’artista utilitza els objectes i la seva representació gràfica com si fossin paraules d’un vocabulari nítid. Resol el seu discurs amb figures i trops de profunda relació amb el llenguatge: analogies, metàfores, paradoxes o metonímies visuals ofereixen a l’espectador un joc de percepció poètica i li exigeixen una activa col·laboració.
 
L’aposta fotogràfica en blanc i negre també aporta una distància melancòlica. L’escala de grisos converteix els objectes en ombres que s’expressen com fantasmes. Conserven la seva identitat icònica, però estan absorts en un metallenguatge abstracte. Madoz treballa amb les ombres de les coses i n’obté una coherència formal que li permet realitzar un exercici quirúrgic de gran precisió tècnica.
 
Aquesta col·lecció de fotografies de Chema Madoz ens proposa un passeig per l’enteniment: les imatges ens parlen. Però no es tracta aquí de descobrir la solució d’un jeroglífic. L’enigma s’ha resolt. Era abans que l’artista descobrís la seva solució plàstica on es trobava l’insondable sentit de les coses que, silencioses i quietes en el lloc que se’ls adjudica, es passen tot el temps parlant-nos.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

3 comentarios

Amkiel -

[elizq] Una carícia pels ulls, una trampa pel nostre mirar.

[Emma] Me siento lazarillo, gracias (vigila el queso y el vino cuando no me veas).

Emma -

Has hecho un buen trabajo, gracias por abrir tus ojos a los que ven poco

elizq -

Gairebé, o sense el gairebé, poesia visual.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres