Blogia
Panfleto LAETUS

La sabata |Josep Palau i Fabre|

La sabata |Josep Palau i Fabre|
He donat el meu cor a una dona barata.
Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.
Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l’home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.
 
Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els ofereixo una de ben fidel.
No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

4 comentarios

Amkiel -

Inspira, suspira, inspira, suspira,... es la respiración del amor ausente.

Emma -

entre la foto y la sabata por los dedos de mis manos se me escapa un suspiro de amor.

Amkiel -

Oh, gràcies, avui no passaré per les portes doncs m’has fet créixer tres pams. Benvinguda siguis.

elizq -

M'agrada tot el que llegit per aqui, les imatges son també una meravella.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres