Blogia
Panfleto LAETUS

· La nit just abans dels boscos |teatre lliure| ·

· La nit just abans dels boscos |teatre lliure| · Un mendigo provoca aversión cuando lo contemplamos desde nuestra satisfacción económica. Apretamos el paso y procuramos mirar a otro lado: “otro borracho”, “otro vago”, pensamos. Lo consideramos un excluido de la sociedad... Craso error, somos nosotros los excluidos de la verdadera realidad. Vivimos en nuestro mundo feliz, mantenido con dinero, confiando ciegamente en un mecanismo implacablemente inhumano que puede lanzarnos fuera en cualquier momento. Despojados de la esclavitud del dinero sólo queda el hombre y, lamentablemente, somos tan poca cosa que, sentados en el suelo de una calle concurrida, los otros apretarán el paso y mirarán a otro lado.
 
El monólogo de Koltès da voz a un miserable, un mendigo extranjero, doble miseria. Alguien con un mensaje que nadie escucha, alguien que necesita hablar al vacío para ahuyentarlo. No son suficientes seis actores para darle vida, falta cada uno de nosotros, por si acaso.
 
Una veu en la nit |Marcos Ordóñez| [extracte del text escrit en ocasió de l’estrena de l’espectacle al Festival Temporada Alta 2006 - Festival de Tardor de Catalunya]
 
El 1977, Bernard-Marie Koltès viu amb diners prestats i dorm al conservatori d’Estrasburg. Dubta de la seva capacitat com a escriptor; dubta també entre el teatre i la novel·la. La balança es decanta cap a l’escena quan Bruno Boëglin li estrena Sallinger a Lió. Aquest mateix any, escriu el monòleg La nuit just avant les fôrets pel seu amic l’actor Yves Ferry, a qui dirigeix a l’Off d’Avinyó. El protagonista, la veu de La nuit, és un emigrant perdut a qualsevol ciutat; un estranger essencial que, com en Jerry de la Història del Zoo, d’Albee, necessita desesperadament parlar i ser escoltat; parlar per seguir sent; parlar per passar la nit; parlar amb algú, apropar-se a un semblant i tocar-lo amb les seves paraules, amb el seu crit: la força del text radica en l’extrema intensitat d’aquest desig. També en aquest text veiem el més essencial de Koltès, sencer i a borbollons, per primer cop. Chéreau va escriure: “L’acció és la paraula, una paraula activa i esqueixada, repleta de fissures; una paraula que deixa d’ocultar la por i aborda de front, com a arma d’agressió i defensa, els pensaments secrets que no ens atrevim a reconèixer”.
 
A la nit de l’estrena tan sols hi ha sis persones a la sala de la Place Crillon, però el monòleg crida l’atenció d’alguns crítics, com Gilles Sandier i JeanJacques Lerrand i, sobretot, de l’actor i director Roger Blin, que fa arribar el manuscrit de La nuit a JeanLuc Boutté i a Richard Fontana, els quals ho portaran a París -dirigit per Boutté, interpretat per Fontana- i ho presentaran, el 81, al Pétit Odéon.
 
Àlex Rigola ha escollit La nit just abans dels boscos amb la traducció primera de Belbel, per a reinaugurar el Teatre Municipal de Girona. “Només busco, ha dit, presentar l’espai amb un text més actual que mai, i que aquest espai el trepitgin els actors. Grans actors, primeres espases, que s’alternaran (interpretant, no “llegint”) en el dibuix del personatge. Un personatge que no té edat: visc al Raval i cada dia, o més ben dit, cada nit em topo amb homes com ell; emigrants desesperats, joves de vint o de cinquanta anys que arriben per buscar-se la vida en una ciutat hostil”.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

2 comentarios

Nike Shox Shoes -

Your weblog is so cool that I like it particularly a lot. As everyone understands respect is essentially the most important among people's life. Only respect every other to have along effectively and I think that leaving one's opinion is known as a behavior of respect.

Amkiel -

NOTA: Esta obra la fui a ver el domingo 23/09/07, último día en cartel.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres