Blogia
Panfleto LAETUS

Epíleg de John Spooke |Jostein Gaarder|

Epíleg de John Spooke |Jostein Gaarder| No són sempre els qui gaudeixen més de la vida els menys disposats a renunciar a la vida. Al contrari, els qui es diverteixen més són sovint els més despreocupats pel fet que un dia tot plegat s’acabi. Pot semblar una paradoxa, però, després d’una segona reflexió, ja no. Els qui no accepten de cap manera que la vida s’acaba, ja es troben en una zona mental límit. Saben que hauran de marxar aviat, per tant, ja són mig fora. El fet que els quedin cinc anys o cinquanta no és decisiu. Aquí rau la diferència amb els qui accepten que han de deixar la vida, sempre que no sigui de seguida. Els qui volen viure sempre no són els primers de llançar-se a la pista a ballar. No són el que en diem vividors. Els més llençats estan tan absorts amb el ball de la vida que no es deixen distreure pel pensament que un bon dia el ball s’acaba.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

6 comentarios

Amkiel -

Ya estoy afilando mis zapatos.

Amanda Sue -

Y qué mejor que celebrarlo con unos bailes! Te animas?

Amkiel -

Nunc est bibendum...

Amanda Sue -

Yo es que soy optimista, improvisadora y bailonga. Carpe diem! BB

Amkiel -

El baile es como el caminar, sale mejor cuando no se piensa en el pie que vendrá. Y la vida sale mejor si no se piensa en el fin que llegará.

Amanda Sue -

Me ha gustado mucho el símil del baile... de la vida. Totalmente de acuerdo. La vida es un baile donde no hay que renunciar antes de haber llegado. Y mientras tanto, que nos quiten lo bailao! Te animas a bailar? Otro beso.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres