
| No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest i tanta llum es pobla del teu cos que ja la llum ets tu i tots els colors s’esbalcen i es confonen. Afuats, esdevenim la punta d’un sol crit, d’un sol desig, d’un sol pressentiment. Vibra el silenci. Pluges i metalls mesclen els sons. L’espera és tensa. Tens l’arc del teu cos i alhora acollidor. Marta, et penetro tendrament, i creix en ones lentes, poderós, el goig fins a assolir la fonda plenitud, la balma clara sense tornaveus. Pura i obscena et mostres. Tens els pits suaus i erectes i te’ls beso. Tu somrius a penes, bleixes i m’aculls. Molt dolçament repeteixo el teu nom. |
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.