Panfleto
LAETUS

Vaig començar a escriure contes fantàstics durant una època difícil de la meva vida. Necessitava evadir-me del meu sofriment. Jo passava una època molt, però molt dolenta, i escriure’ls va ser, com si diguéssim, una fugida de la realitat. Que jo sempre sostinc que, per a un narrador o per a un poeta, una fugida de la realitat és encarar-se amb la seva realitat més profunda.
 
* * *
 
Tinc un caràcter bastant dolent. Generalment, quan sembla que estic contenta, estic d’un humor de mil dimonis, i, al revés; sóc quieta i violenta, apassionada i serena, innocent i complicada. Per això hi ha gent que no es cansa de veure’m, i gent que no em pot aguantar ni cinc minuts. Segueixo els canvis del temps. En principi, sóc esquerpa. I puc arribar a ser autoritària. Viure amb mi és francament difícil. Perquè, a més, aquesta feina em produeix un mal humor terrible. Però, en el fons, si em deixen en pau, sóc una bona persona, amb una inclinació marcada cap al romanticisme, el sentimentalisme i la nostàlgia, que procuro de dissimular perquè considero que són sentiments negatius. En fi: sóc com tothom.
 
* * *
 
Escriure és estar sol. Per aconseguir un estat receptiu s’ha de procurar estar buit, al més buit possible. I jo, com que sóc una bèstia literària, necessito solitud.