
| He heretat l’esperança dels avis i la paciència dels pares. I de tots dos, els mots dels quals ara em serveixo per parlar-vos. M’han dit que la naixença em dóna drets inviolables. Però jo sóc poruc i sempre em sento una mica eixalat i solitari. Visc en un poble petit, en un país petit i, tanmateix, vull que quedi ben clar que això que escric ho escric per a tothom, i per mi és com si el món sencer girés entorn de l’eix dels meus poemes. Vagarejo tot sol pels carrers en silenci i cada vespre escolto el cant de les sirenes des del terrat de casa. |
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.