Panfleto
LAETUS

La guinda

Jamás ha habido niño tan adorable que su madre no quisiera verlo dormido. |Ralph Waldo Emerson|

Temas

Otros mundos

Viñeta de JRMora

Humor Gráfico diario de JRMora.com

Legión del espacio

La Legión del Espacio

Astronomy picture

Archivos

Datos

  • Editado por Amkiel.
  • Barcelona (España).
  • ¿Qué es el panfleto?

  • El cap del cuc |Pere Guixà|


    20071111162923-el-cap-del-cuc.jpg

    Des de ben aviat, a set o vuit anys, mostro signes d’idiotisme profund. Amb una llima, serro els barrots del bressol i visito les vuitanta-set biblioteques públiques de la Xarxa d’Equipaments Associats d’Art, Societat i Cultura. Llegeixo la Crítica de la raó pura i, tot seguit, la Crítica de la raó pràctica. L’obra completa de Dostoievski, Manganelli, Flaubert, Hamsun, Nietzsche, La Rochefoucauld i alguna cosa de Cioran. També la Fenomenologia de l’esperit i El món com a voluntat i representació. Buffon, Papini i Pepys vénen després, i Thomas Bernhard de tant en tant, només per despistar als vigilants.
     
    Naturalment, em porten a l’hospital. Allà em fan moltes proves, sobretot al cap: una pila de radiografies en què es veuen les circumvolucions cranials i els circuits neuronals. El metge es mira les radiografies a contrallum, comenta alguna cosa amb els seus col·legues, homes que fan olor de loció d’afaitar i porten esclops blancs, esclops amb una retícula de puntets de ventilació a les empenyes, cadascun taponat amb una unça de ronya. Un dels batablanques té setanta-sis mencions al Google.
     
    M’han d’operar, ja tinc hora al quiròfan. La nit abans, obro la porta del lavabo. Poso el tamboret damunt del dipòsit, m’hi enfilo i trec el cap per la finestra. Els senyals van d’un pavelló a l’altre, projectats amb una llanterna i ombres que fan pam i pipa. Però l’home que fa capses de cartró avui no diu res.
     
    El metge, després de sedar-me, comença a trepanar. Del forat que fa a l’occipital en treu un cuc llarg i glutinós. Compto ben bé cinc pams de bèstia, que van a parar a una safata en forma de ronyó i d’aquí el fiquen en una galleda d’alumini que llencen a les escombraries. Em donen l’alta.
     
    A casa, faig vida normal. Aprenc a cuinar, passo l’escombra, planto llavors de sobre. Una tarda, llegeixo tot Kafka, Zweig, Pazzi i el Tractatus logico-philosophicus.
     
    Immediatament, em tornen a dur a l’hospital. M’hi fan més proves.
     
    -Cal tornar a trepanar -diu el metge-. El cap del cuc s’ha quedat a dins.

  • Tema: S E N T I R.
  • Ir a página principal.
  • 11/11/2007 16:24
  • Comentarios

    No hay comentarios

    Añadir un comentario




    No será mostrado.







    ...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.

    Suscrí
bete a este blog. RSS 2.0 Este Blog ha sido creado con Blogia. Ver derechos de autor . Estadísticas. Admin. [Blogia colabora con 1001 relatos.]