El gran secreto es que el amor no correspondido es una invención, lo dicen al principio y la obra se dedica a demostrárnoslo. Es más, a mí me ha convencido incluso de que el amor, todo él, es una invención. Los modelos para nuestras relaciones se toman de la ficción y sólo podemos elegir si comportarnos trágica, cómica o dramáticamente. Seducir es representar un papel que la cotidianeidad se ocupará de rasgar por muy pintado de azul que esté.
Sin embargo, esto intentaba ser una crítica de teatro: La obra es muy interesante, bien representada y con esas grandes dosis de imaginación visual a las que nos tiene bien acostumbrados Comediants. Las elucubraciones respecto al amor son eso, elucubraciones.
Aunque no puedo evitarlo: El amor es una invención, lo importante es querer de verdad.
[Albert Espinosa dixit:] El gran secret és, sens dubte, una preciosa història d’amor entre en Joan Font i un servidor. Una història que va tenir com a teló de fons el teatre. Vaig conèixer en Joan quan ell estrenava l’espectacle Bi a Pequín i jo feia un documental com a guionista a TV3 sobre la barreja entre orient i occident. L’eufòria i l’amor pel teatre i per la vida que es desprenen d’en Joan em van fascinar. És una persona capaç d’il·lusionar-se, i sempre sembla que faci les coses per primer cop. I també m’entusiasmava el món visual de Comediants en aquell Pequín tan llunyà. Vam voler trobar un projecte en comú i, de cop, en va sortir un. I el tema havia de ser el teatre, la història del teatre. Al cap i a la fi, però, el teatre està al costat de l’amor. Per què no fer, doncs, una història de l’amor? Teatre i amor, un binomi que dóna ales a tothom.
El gran secret fa un repàs per la història del teatre, un repàs diferent, atrevit, irònic i divertit. Un repàs que estableix connexions entre el teatre i l’amor, dos grans temes que estan molt interrelacionats.
Perquè, ¿estimem de la manera que estimem gràcies al teatre? El teatre ens ha donat Romeo i Julieta, ens ha donat La gata sobre la teulada de zinc. ¿Sense aquestes dues obres, sabríem estimar de la manera que estimem o estimem de la manera que ens suggereix el teatre?
Una obra plena de diversió, d’imatges, de tendresa i d’il·lusió, que desitgem que resti en les retines de tota aquella gent que vingui a veure-la.
.