

| Si parlo de la mort és perquè em moro i al capdavall més val parlar de coses que hom coneix intensament. La meva mort, per exemple, la tinc ben sabuda; fa molt de temps que convivim i encara conviurem molt de temps, fins que es resolgui d’un cop per sempre el plet, que mai no aporta, malgrat els aldarulls, sengles sorpreses. Llavors serà el moment de l’elegia i algú hi haurà per fer-me el panegíric (en català, si us plau, i en decasíl·labs) que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte. Mentrestant parlo de la mort, tal volta perquè és allò que tinc més viu i pròxim, per no caure en subtils pedanteries que, fet i fet, no porten a cap banda. Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro. No es pot pas demanar més honradesa. |
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.