SOVINT, QUAN RELLEGEIXO |Miquel Martí i Pol|

Tema: S E N T I R. ~ 17/10/2008 21:53 ~ Ir a página principal.

Sovint, quan rellegeixo els meus poemes,
penso que, ben mirat, allò que he escrit
no ha pas modificat el ritme de les coses.
És en va que voldria que aquells versos
servessin la duresa de quan els vaig escriure.
Aleshores, em dic, jo era un altre i lliurava
combat contra cent monstres.
Fins i tot sóc capaç d’escriure-ho de manera
que convenci la gent.

Però sé que no és cert, que aquells poemes foren
escrits poc més o menys com aquest, i que tot
allò que hi descobreixo, neguitós i en silenci,
són els racons que encara no he esbaldit,
car, certament, no hi ha res que s’oposi
ni al gest ni al pas d’aquell que té una clara,
decidida i tenaç voluntat de camí.

Comentarios

Creo que los poemas son fruto del momento. Momentos que no hay que dejar pasar para escribirlos, porque un tiempo después ya no sería el mismo.

Edda

potser lo bo d' escriure sigui aixó.. agafar un instan i deixar-lo per sempre atrapat..i desde la distància poder detenirte per a contemplar tots els secrets que amaguém sota les paraules i que sols nosaltres coneixem...i tornar a caminar, i gaudir del camí.
bon cap de setmana

monsila

[Edda]

Un poema es sentimiento
pero también sedimento
que necesita su tiempo.

[monsila] Un poema serveix moltes vegades per deixar anar llast i seguir més lleuger.

Amkiel

Panfleto
LAETUS

AVISO

Temas

Archivos

Circunstancias