Panfleto
LAETUS

Els termes «mentida» i «ficció» s’utilitzen amb una lleugeresa que sovint porta a confusió. Quan llegim un conte a un nen i ens pregunta si és veritat o mentida, potser seria el moment d’explicar-li que un conte no és mentida, sinó ficció. Que la mentida és el contrari de la veritat, no de la ficció. I que en un conte no hi ha intenció d’enganyar, sinó de crear un món diferent i paral·lel. Al contrari, quan ens diuen una mentida, no hauríem d’admetre com a excusa: «És un conte que m’he inventat». Perquè en aquest darrer cas la cosa essencial no és la creació d’un món, sinó la intenció d’enganyar. No tan sols mentida i ficció no són el mateix, sinó que s’oposen en allò fonamental: la mentida pot relatar fets molt realistes, però la seva prioritat és enganyar. La ficció pot relatar fets gens realistes, però la seva finalitat és aprofundir en la veritat.