Panfleto
LAETUS

És realment necessari que hi hagi escriptors? Ningú no dubta, avui, que és necessari que hi hagi informàtics, metges, funcionaris, futbolistes o fabricants de cotxes. Però podrien desaparèixer tots els escriptors, i bastants milions de persones es quedarien tan tranquil·les.
 
Si no acceptem aquest fet, no estem preparats per entendre’ns nosaltres mateixos ni per entendre la multitud que constitueixen “els altres”. El que es podria dir, em sembla, és que alguns escriptors són necessaris per a un determinat grup de persones -minúscul, en el total de la humanitat- que han fet “vot de lectura”. Com uns altres raríssims humans han fet vot de castedat. Josep Pla ho deia d’una manera radical: “La literatura no és més que l’entreteniment de quatre gats”, i demanava que valdria més que poséssim una mica d’aigua al vi i que aquest petit món no fos tan pedant i tan fatxenda.
 
Però encara que sigui en un àmbit molt reduït, es manté la tradició de llegir llibres, una tradició relativament moderna, perquè abans només llegien i escrivien els eclesiàstics. Aquesta tradició la van ampliar una mica poquíssimes persones a partir de la invenció de la impremta. Però la tradició més permanent, més sòlida i més universal és la de l’analfabetisme.
 
De tota manera, si algú encara vol llegir, és evident que hi ha d’haver escriptors. Tenint en compte la demografia, és prudent que ens presentem amb l’adequada modèstia. Des d’aquest punt de vista, un escriptor pretensiós fa més el ridícul que un vanitós cantant de pop. Les minories sempre han de procurar no enganyar-se sobre la seva condició de minories.
 
(...)
 
L’àmbit vital de l’escriptor literari és el propi d’una espècie rara, hauria d’estar enormement agraït a la seva sort si és que algú ha decidit llegir-lo. I pot ser que el lector vulgui fins i tot repetir, llegint un altre llibre, i si aquest segon llibre és del mateix autor estem davant d’un prodigi i podem dir que, en efecte, l’escriptor és necessari. Siguem prudents: ho és per a aquella persona, o per a unes quantes.
 
En alguns casos, els lectors interessats poden arribar a ser cinc mil -fins i tot cinc milions, no importa-, però si pensem en els milers de milions de sers humans que en aquest moment ens acompanyen en el planeta, “l’entreteniment de quatre gats”, com qualifica Pla la literatura, és una expressió popular bastant raonable.