

| Té una existència absorta però mòbil, estúpidament intacte. És com una invulnerable, decidida seguretat. Avança d’una branca a l’altra i retorna a la fulla diminuta amb impassible, delicada cura mentre escruta el senyal viu i exacte de quelcom que ara es forma en el rar ull de gemma. Tota la seva força aquí s’atura, en el somni vivent del seu glatir. Canviarà, i ell ho sap, el color de la fulla i l’ardent aroma de la terra. A l’ull inalterable, però, resta la magnitud del somni i el dolç, sacrificat tremolor de la presa. |
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.