

| Així un núvol es fon i deixa el cel més blau. Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau, i s’apaga aquest vespre tan lent i tan segur, sobre els camps, pels camins on ja no va ningú. Així en la fosca es perd el pas d’un vagabund... Déu meu, ja estic a punt. Ja vençut, però encara sota el meu estandard -més tard, potser seria massa tard. |
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.