

| He retrobat la vida i el respir de la terra, la deliciosa fuga de l'abril sota els llibres, vers el rostre que redreça el somrís, vers l'esperança a la deriva d'una veu. Cal donar al viatger la pau de casa, l'hora que fou viscuda, tan alegre. Els anys, però, no tornen. |
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.