

Amables dones, si contemplem amb ment sana l’ordre de les coses, prou fàcilment comprenem que la universal multitud de dones està sotmesa, per la natura, pels costums i per les lleis, als homes, i que s’han de regir i governar segons la discreció d’aquells; per tant, aquelles que volen tenir amb els homes amb qui es relacionen quietud, consolació i repòs, han d’ésser humils, pacients i obedients, a més d’ésser honestes, la qual és summe i especial tresor de tota dona sàvia. I si les lleis, que en tot miren al bé comú, no ens ho ensenyessin, així com els usatges, o diguem-ne costum, les forces del qual són molt grans i venerables, ens ho mostra prou bé la natura, la qual ens ha fet en els cossos delicades i frèvoles, en els esperits tímides i porugues, en els sentiments benignes i compassives, i ens ha donat unes forces corporals lleugeres, unes veus plaents i uns moviments suaus dels membres; les quals coses testifiquen que necessitem el govern d’altri. I qui necessita ésser ajudat i governat, la raó li demana d’ésser obedient, submís i reverent al seu governant: i qui tenim nosaltres de governants i ajudadors sinó els homes? Així doncs, hem d’estar sota els homes, honorant-los summament; i la qui s’aparta d’això, considero que és ben mereixedora no sols d’una repressió greu, sinó d’un fort càstig.
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.