| Aquest any serà bo per a tota mena d’afers: ho diuen els diaris. (Si puges al terrat prop de migdia hi trobaràs la casada del quart que pren el sol sense sostenidors. És joveneta encara i té els pits durs i una mirada blana, acollidora.) Aquest any serà bo per a tota mena de liaisons, perquè els pobres encara no s’hauran revoltat i en algun lloc remot esclatarà una guerra, programada per liquidar sobrants de gent i d’armes. Serà un bon any de pluges, aquest any, any de collites grasses, abundoses, i d’abundosos, grassos beneficis, que permetran als rics de practicar la caritat sense posar en perill la integritat de llurs hisendes. Naixeran cent poetes, aquest any, i vindran menys turistes, tal vegada perquè el sol ja no escalfa com abans o perquè al mar no hi queda cap sirena. Desmesurats i obscurs, els endevins prediran les desgràcies de sempre, i els bons, com de costum, predicaran la resignació i la concòrdia. La primavera serà dolça i breu i la tardor allargassada i tendra, i moltes noies sentiran que els bat la sang amb una força inconeguda i es llançaran a fer l’amor amb un fresc i agressiu entusiasme. No es preveuen miracles, aquest any, ni grans migracions, ni terratrèmols massa devastadors, ni cap d’aquelles disbauxes col·lectives que somouen els fonaments de l’ordre. Hi haurà morts a balquena, tant se val, però morts casolans, subsidiaris, i quatre morts il·lustres, que dissolts entre la massa amorfa passaran sense pena ni glòria. Serà un any com els altres, aquest any, amb els mateixos dies, els mateixos desenganys, i alegries, i sorpreses, i vents i calmes i captards i aurores; un any d’aquells que només el record pot convertir, fal·laç, en una estranya papallona; un any, per dir-ho clar, com l’any passat, i l’altre, i l’altre, i l’altre... |
...y ahora sonría, cierre el panfleto y váyase a vivir.
.